http://www.lhomedelparaigua.com/
L’home del paraigua és una òpera-collage deliciosa que de la mà del director i compositor Joan Martínez Colàs em permet tenir l’honor de cantar en un teatre tan estimat com és el Gran Teatre del Liceu.
El dia 11 de setembre serà tot un aconteixement per a mi i per tots aquells qui m’animen a cada pas que faig i que em guien amb paraules i gestos de carinyo per aquest difícil i meravellós món de la lírica.
Sentiré el meu cor bategar amb força i un grapat de nervis al estómac quan escolti la orquestra afinar….les cames em tremolaran i pensaré com……una dona tan petita s’atreveix amb quelcom tan grandiós. La meva Llívia, el tresor més gran de casa nostra, ja m’ha dit que no haig de patir per res, que ella m’agafarà de la mà i si tinc algun problema per vestir-me ella com sempre m’ajudarà amb els botons i la cremallera …imagineu-vos….”santa innocència…..” tot i així no us penseu….que això son paraules que es transformen en pau dins el meu interior…. és la senzillesa d’un infant que s’enorgulleix de tot allò que fan els qui ella admira. Se’ns dubte sóc la seva cantant preferida….
Sé que hi haurà els meus pares, amics més íntims i un munt de gent desconeguda que serán coneguts per mi tot i no veure’ls gairebé la cara, doncs cada un dels silencis, ulls observadors i orelles que m’escoltin…quedaran units a mi per sempre per què sempre hi ha “un primer dia” que esdevé únic i immortal a la memòria.
Sé que formaré part d’un tot completament orgànic, d’un conjunt d’il.lusions i somnis de mes de 300 persones damunt el mateix escenari….imagino que serà com un motor que mitjançant la força de tots arriba a un destí imaginari on tot pot esdevenir.
“L’home del paraigua” representarà per mi un punt i a part per què es on per primera vegada podré representar el que realment sóc.
No sé com ho faré ni tampoc sé que pot passar després……sols sé que ho viuré amb tota la intensitat del món per què és irrepetible i sento que tot aquest moment li haig de dedicar amb tot el meu amor a la persona que fa moure el meu cor, al meu home,
Ricard Alonso i Planes.
Sóc Hindú i em sento Hindú i saber que junts podem aportar quelcom per què aquest merescut premi Nobel per la pau pugui recaure en tot el que Vicents Ferrer va fer i donar per la India…..és tot un privilegi. Crec que la seva fundació ho mereix !!!!
Namaste,
Roser
![[IMG_0681.jpg]](http://rferrermorato.files.wordpress.com/2010/08/img_0681.jpg?w=458&h=409)
