La vida es forma de petits somnis, petites capsetes on s’hi amaguen tresors d’infants, uns tresors que per un són valuosos, com aquell nen que amaga un paper de caramel com si fos un diamant i un dia el desenterra i comprova com aquella petita cosa era un trosset d’instant gegant. Hem començat per trobar-hi música, superació, complicitat, a poc a poc s’estableix aquell fil conductor entre persones que s’admiren i que quan es miren als ulls poden endevinar molt més del que està escrit en una partitura, quan passa això, la música esdevé natural, orgànica i única. Tot això és el que significarà per mi i espero que així sigui pel meu pianista Antoni Mas.
Una persona que m’ha donat la mà i m’ha agafat ben fort per caminar al seu costat en aquest preciós camí de la música, segur que hi haurà obstacles però tot és més fàcil quan algú t’acompanya i ho fa amb il·lusió.
Quan canto les seves cançons noto que em vénen com anell al dit, Sentir com les seves mans toquen aquell piano és com sentir que la meva veu és entre vellut suau.
«Colors» és per mi la primera peça en què començà un nou punt de partida, la lletra és preciosa, per nosaltres significa molt per què és d’un amic molt estimat i dels de veritat. Una persona que escriu molt bé i que de música també hi té molt a dir
COLORS
Roig com la cara que et queda
Indira, soprano 
Deja una respuesta